Dades: Observatori231
Software: Excel i Tableau
Increment sostingut de la migració a l’estranger de la demarcació de Lleida
Més de 58.000 persones residents han emigrat a l’exterior en la dècada del 2012 al 2022
Els moviments migratoris són un fenomen constant al llarg de la història, que donen forma a les societats i que impacten, d’una manera o una altra, en la seva estructura. Així, un dels factors que ha contribuït a definir i modelar la demarcació de Lleida, tal com és ara, és el flux migratori. Si bé a Lleida la immigració és més significativa, l’emigració també suposa un impacte en l’àmbit social, econòmic i demogràfic.
Les oportunitats laborals i les condicions econòmiques són alguns dels agents clau que mobilitzen les persones a altres zones amb més oportunitats. Majoritàriament, el moviment emigratori a Lleida es produeix dins la mateixa demarcació, a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya, i el volum total acostuma a moure’s dins uns barems constants. Però cal veure que en moments determinats, com aquests darrers anys a partir de la pandèmia, Lleida ha vist créixer l’emigració internacional.
La demarcació. En el període que es mostra (2012-2022), a la demarcació lleidatana s’observa una corba ondulada que oscil·la entre el 0,93% (4.119 persones) el 2012 a l’1,45% del 2022 (6.413 persones). Aquest darrer any i el 2013, amb 6.413 persones, són els que sumen més població emigrada. Com va passar amb la crisi del 2008, quan van créixer els desplaçaments en els anys posteriors, els anys 2021 i 2022 han fet repuntar els moviments a l’exterior arran de la covid-19 i les seves conseqüències –malgrat les limitacions inicials de mobilitat-. A més, cal assenyalar que, d’acord amb les dades que consten a l’Idescat, el 2022 és quan més població de nacionalitat espanyola es va establir fora, 1.116 persones. La província, en general, ha experimentat un increment de l’emigració a l’estranger. No obstant això, les comarques mostren comportaments diferenciats. El fet que el Segrià sigui la capital de la província i concentri el nombre més gran de població, fa que, alhora, generi un major volum de trasllats en termes absoluts. Amb tot, hi ha comarques com l’Urgell o el Pla d’Urgell que indiquen fluctuacions en les dades. Al Pla d’Urgell, per exemple, es passa de les 372 emigracions del 2021 a les 683 del 2022.
L’Idescat, Institut d’Estadística de Catalunya, subministra informació sobre diferents camps en forma de dades. Precisament, aquesta és una de les fonts de les quals s’alimenta l’Observatori 231 de la Diputació de Lleida, que recopila i genera informació territorial d’interès per al desenvolupament econòmic local. Segons els registres que té l’Idescat en matèria de migració dels anys compresos entre el 2012 i el 2022 -que és la dècada que s’analitza en aquest capítol-, el nombre d’habitants de la província de Lleida que van migrar a l’estranger en aquest període és de 58.234. Els percentatges globals de població migrada no són molt elevats. Tanmateix, la tendència va a l’alça.
Catalunya. En relació amb les altres províncies catalanes, la demarcació lleidatana és la que té menys emigració. El 2022, que és quan ha registrat més sortides, amb 6.413 persones, representa un 5,5% del total d’emigracions a Catalunya. És un resultat similar al del 2015, el segon any amb més lleidatans/es que van marxar a l’exterior, que és del 5,6%. Barcelona és, amb diferència, el territori amb més moviment migratori, seguit de Girona i Tarragona.
Destinacions. Les destinacions per continent d’aquest flux d’habitants també varien en funció de les quatre demarcacions. L’emigració de Lleida el 2022 s’ha establert principalment en països de la resta de la Unió Europea (UE), amb 986 persones. En proporcions semblants, entorn dels 300 individus, han anat a la resta de països europeus, a Amèrica i a Àfrica. La mobilitat cap a Àsia i Oceania és residual. Igual que Lleida, Girona i Tarragona comparteixen la principal destinació: la resta de països de la UE. Per a Barcelona, Amèrica és la prioritària, seguida de països de la UE i la resta d’Europa.
Per comarques. Zones de muntanya com el Pallars Jussà o el Pallars Sobirà presenten dades més baixes, donat que tenen una densitat demogràfica inferior, però acaben significant un % elevat respecte a la població de la comarca. El 2014 el Pallars Sobirà va comptabilitzar 153 emigracions, que es tradueix en el 2,1% del seu cens, lluny de l’1,4 de mitjana de la demarcació aquell any. Per al professor titular de Geografia Humana de la Universitat de Lleida, Joan Ganau , aquest és un factor a valorar: comarques on xifres baixes d’emigració suposen un % bastant elevat. L’Alt Urgell, que igualment és de muntanya i ben just representa el 5% de la població de la demarcació, sosté diversos pics propers als 400 trasllats. El 2019 arriba, fins i tot, als 505. En casos com aquests, Ganau apunta que hi té molt a veure la proximitat amb altres països i afegeix que a l’Alt Urgell es donen forts fluxos cap a Andorra. Encara explica una altra situació: forts fluxos migratoris, com es poden donar a la Noguera, on, a més de les persones nascudes allà que han marxat a l’estranger, hi ha moltes persones que han retornat al seu país o han continuat la migració cap a un altre país. Per detallar-ho, aporta dades de 2024, en què un 6,4% de la població empadronada a la Noguera viu a un altre país.
